EL DIA QUE...

... vas decidir envejar-me. He de dir-te que si enveges la meva vida, a més d’envejós hauries de sentir-te absurd, ja que  enveges sense saber i tenir coneixement, enveges el que creus que es la meva vida o el que t’han comentat que creuen que podria ser, absurd perquè per molt que m’embegui’s la meva vida només la visc jo. Si enveges les meves virtuts i defectes m’afalagues, però envejant-me i fen-me la guitza no obtindràs les meves virtuts, ni els meus defectes.